Per: Antoni Alcázar

Comparteixo amb tu, Oriol, l’antipatia cap a aquestes “coses”. Realment el de menys és que no siguin vius, una cosa que segurament podria canviar si canviéssim la definició de què és viu i què no. Segurament parlar de què és exactament la vida deu ser més cosa de la filosofia que de la ciència. Tot i així, si els veiem com quelcom inevitable per a l’existència de la vida (sigui el que sigui la vida), com sembla que són, aleshores també els podrem veure com aquella reforma que cal fer a la cuina després que una rajola caigués damunt la truita: inevitable… si volem tenir cuina!
Pel que fa a “domar-los” per aprofitar-nos-en, ja en comença a haver-hi intents. Estic convençut que la bioquímica haurà canviat molt a final segle XXI.